dimarts, 4 de setembre del 2018

El "Carrasquet", l'apassionant vida d'un guerriller austriacista (1682-1743)

«[...] les coses i valenties que ha fet est Carrasquet seria necessari tot un llibre enter per explicar-ho, però en lo dit Imperi fou molt estimat, i arribà a ser general, crec que encara viu.» (Manuscrit de Palau-Saverdera)

Nascut el 1682 a Capçanes (Priorat) com a Pere Joan Barceló i Anguera, devia el sobrenom de "Carrasquet" a l'ofici de la seva família, carboners de llenya "carrasca". L'any 1705, quan esclatà la Guerra de Successió hispànica, s'afegí al bàndol austriacista integrant-se en un regiment de fusellers capitanejat pel seu pare i on també hi combatia el seu germà.

Amb un gran coneixement del territori, les seves accions de guerrilla, en destacaments petits i àgils, dificultaren l'avenç borbònic, que s'estrenyia sobre Catalunya arran de la derrota d'Almansa (1707), i contribuí a la defensa, prenent part activa en el rebuig de l'assalt enemic contra Falset de 1708. Així, el "Carrasquet" ascendí en pocs anys d'alferes a capità.

Des de 1986 Reus compta amb un gegant dedicat al "Carrasquet" / foto: @laie023 (Flickr)

El 28 de setembre de 1714, assabentat de l'heroica capitulació de Barcelona, deposà les armes junt amb els seus homes i s'acollí a l'indult general per retirar-se, derrotat, a la seva casa de Marçà i viure-hi amb Josepa Figueres, amb qui s'havia casat en plena guerra.

Poc després, una discussió amb un tinent borbònic que l'anà a trobar per cobrar-li la contribució, i que l'hauria insultat, comportà el seu empresonament. Fugit, s'emboscà a les muntanyes de la serra de Llaberia, on, amagat dins d'una cova, organitzà una partida que assaltava els combois borbònics i mirava d'atiar la resistència entre la gent de la zona.

Les autoritats borbòniques activaren llavors els sometents per detenir-lo i empresonaren la seva mare per fer-li xantatge però el Carrasquet no cessà en les seves accions. Amb la complicitat de la població, les victòries del guerriller al coll de la Teixeta, Duesaigües i Escornalbou anaren engrandint la seva fama i reputació per la contrada.

A principis de 1718, Àustria, França, Gran Bretanya i les Províncies Unides s'uniren en la Quàdruple Aliança per enfrontar-se a la monarquia espanyola, que no havia respectat els tractats de pau que van posar fi a la Guerra de Successió.

El duc de Berwick, que havia estat el botxí de Barcelona, s'enfrontava ara a Felip V, fet pel qual s'adreçà als principals cabdills austriacistes catalans prometent-los el restabliment de les constitucions catalanes si s'integraven amb les seves partides a l'exèrcit francès per lluitar contra llur odiat rei. Finalment, arribava l'anhelat canvi de context internacional que podia salvar la nació...

Així, el Carrasquet es dirigí a Perpinyà, on acceptà la proposta de Berwick i rebé armament i instruccions per desestabilitzar el país. Poc després tornà a Catalunya, on, amb prop de 8.000 homes, fustigaria els regiments borbònics a Reus, Valls i el Pallars. Les autoritats borbòniques, desesperades, difongueren pregons per donar caça al "rebel" però no ho aconseguiren; fou en aquest moment quan nasqué la llegenda del Carrasquet.

Serra de Llaberia Carrasquet
La Serra de Llaberia, escenari de la fugida del "Carrasquet" i de les seves accions de guerrilla

Quan acabà la guerra (1720), en renunciar Felip V els territoris mediterranis que havia pres -Sicília i Sardenya-, les partides de miquelets que s'havien integrat a l'exèrcit francès foren llicenciades. El Carrasquet, que si tornava a Catalunya corria un greu risc d'acabar pres i executat, s'embarcà cap a Maó, sota domini britànic.

Des d'allà, sembla que feu un misteriós viatge d'incògnit d'uns pocs dies a Salou, potser per acomiadar-se de la seva terra, i posà rumb a Viena per viure-hi exiliat -com molts altres austriacistes catalans després de la desfeta- al servei de l'emperador Carles VI. Allà, tot i ser analfabet, fou reconegut com a coronel imperial i li foren concedides terres a Mugdia (Hongria), on s'establí amb la seva dona.

El 1734 combaté a Nàpols per rebutjar la invasió espanyola i, capturat vora Pescara, fou empresonat a Cadis fins el 1738, quan l'alliberaren gràcies a les gestions de Viena. Durant la Guerra de Successió austríaca, que esclatà arran de la mort de Carles d'Àustria sense descendència masculina (1740), estigué al servei de l'emperadriu Maria Teresa enfront a l'aliança que feren Prússia, França i Baviera per destronar-la. 
Després de comandar una reduïda companyia d'exiliats catalans que s'acabà dissolent el 1742, passà a liderar com a coronel una tropa regular austríaca.

Fou en aquest conflicte quan, el 4 de setembre de 1743, caigué mortalment ferit en un illot fluvial a Breisach el Vell (Alemanya) mentre s'enfrontava als bavaresos. El seu destí final no fou descobert fins al 2002, quan l'historiador Agustí Alcoberro trobà el registre de la seva mort en combat a l'arxiu parroquial del poble alemany; la tomba no se'ns ha conservat. La seva vida apassionant ha estat novel·lada recentment per Albert Sànchez Piñol a Vae Victus (2015).
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
[Índex general] També us pot interessar...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada