dijous, 24 de gener de 2019

Recull de notícies, novetats i recursos

25/01/2019 - Un nou llibre geolocalitza els bombardeigs franquistes sobre Barcelona 
Durant dos anys, Mireia Capdevila i Laia Arañó han estat repassant les anotacions diàries de la Generalitat, l'Ajuntament i els bombers de Barcelona -entre d'altres registres- per documentar on impactaren cadascuna de les bombes que martiritzaren la ciutat des del 13 de febrer de 1937 fins al 25 de gener de 1939, un dia abans de l'entrada de les tropes franquistes. El resultat ha estat Topografia de la destrucció. Els bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil, una obra que inclou un mapa geolocalitzat, tant pel conjunt de la ciutat com per barris, on es pot apreciar al detall els edificis que s'haurien vist afectats pels bombardeigs -uns 1800 segons l'estudi- així com les zones més castigades durant els dos anys que duraren.
Enllaç: 17, 18 i 19 de març de 1938: tres dies de terror aeri sobre Barcelona

El mapa geolocalitzat amb els bombardeigs sobre la ciutat
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
08/01/2019 - Troballa de gravats medievals al Pallars
Els veïns de la vall pallaresa d'Àssua han descobert, en un barranc de difícil accés, un excepcional conjunt d'un centenar de petroglifs atribuïts a l'Edat Mitjana. Datats entre els ss.XI-XIV per Ermengol Gassiot, arqueòleg del grup d'Arqueologia d'Alta Muntanya de la UAB, les figures semblen representar escenes de guerra, amb cavallers i peons d'infanteria. Més enllà de la iconografia, pròpia de l'època, l'aparició de liquens sobre els gravats o les fractures a la roca -posteriors a la seva elaboració- n'evidenciarien l'antiguitat. Caldran estudis més aprofundits per entendre el significat dels petroglifs i el context en què es van realitzar.

Un dels petroglifs realitzats a la roca, on s'aprecia dues figures humanes i un cavall / foto: Marta Lluvich (ACN)
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
08/01/2019 - Incendi a la Torre del Fang (s.XV) de Barcelona
L'estat de deteriorament i degradació en què es troba des de fa uns anys la Torre del Fang, una antiga masia declarada Bé Cultural d'Interès Local (2000) que ha quedat "atrapada" al recinte de l'estació de l'AVE de la Sagrera, s'ha agreujat darrerament amb la seva ocupació. Malgrat les reivindicacions veïnals, recollides als programes d'alguns grups polítics, l'edifici ha estat abandonat fins ara per l'Ajuntament de Barcelona. En aquesta situació, i per causes desconegudes, un petit incendi ha afectat aquest matí el casalot, per bé que -afortunadament- no ha tingut conseqüències personals greus ni estructurals. Tot un avís -un cop més- sobre els límits de la catalogació a l'hora de protegir el patrimoni històric i la memòria de les nostres ciutats.

Els bombers extingeixen l'incendi de la Torre del Fang, visiblement degradada / foto: l'Andreuenc
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
17/11/2018 - Retorn dels retrats dels comtes-reis al palau de la Generalitat
Una part de la sèrie de 46 quadres realitzats pel pintor bolonyès Filippo Ariosto (1587) representant els comtes de Barcelona i reis d'Aragó per encàrrec de la Generalitat torna a palau. Hi havia estat fins al 1908, quan la Reial Audiència -que ocupava l'edifici- se l'endugué a la seva nova seu del passeig Lluís Companys, d'on sortí el 1937 direcció al MNAC per garantir-ne una correcta conservació i d'on passà, a partir de l'any 1963, al museu militar de Montjuïc, en mans de l'Ajuntament de Barcelona des de 2009. La sèrie comença amb visigots i carolingis, segueix amb els comtes i reis del Casal de Barcelona i arriba a Felip II, artífex del centralisme hispànic i monarca vigent en el moment de pintar-la. En un context d'efervescència constitucionalista contra l'autoritarisme reial, l'encàrrec per part de la Generalitat de Catalunya hauria tingut una intencionalitat política clara: recordar que la tradició pactista del país estava per sobre de reis i dinasties.
Font: 'La galeria règia més antiga d'Europa torna a la Generalitat més de 400 anys després'

Composició amb els retrats de Guifré el Pilòs (esquerra), Jaume I el Conqueridor (centre) i Martí I l'Humà (dreta)
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
28/11/2018 - La pedra seca, patrimoni de la Humanitat
Catalunya amplia la seva llista d'elements declarats patrimoni cultural immaterial de la Humanitat per la UNESCO amb la tècnica de la pedra seca. La candidatura, de caràcter transregional, ha estat impulsada per 8 països mediterranis on hi té tradició. Amb aquest reconeixement es procura garantir la continuïtat d'un tipus de construcció que ha caracteritzat el nostre paisatge des d'antic i que ha servit per aixecar marges, murs, barraques, tines, etc. Si bé es troba arreu de Catalunya, on hi ha prop de 19.000 estructures en pedra seca inventariades (vegeu wikipedra), aquesta tècnica s'ha emprat sobretot al Camp de Tarragona, el Penedès, les Garrigues, l'Urgell, el Segrià, la Ribera d'Ebre, la Terra Alta, l'Empordà i el Montsià. 

Reconstrucció de la barraca d'en Ventanes, pel Grup Barracaire de Mont-Roig del Camp (2010)
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
27/11/2018 - Presentació de les "Rúbriques de Bruniquer"
Es tracta d'una compilació del conjunt de disposicions, lleis, privilegis i fets anotats en dietaris que emanen de la ciutat de Barcelona entre 1249, any en què Jaume I regula l'estructura del govern municipal, i 1714, quan Felip V aboleix les institucions catalanes. L'obra, que nasqué de l'encàrrec del Consell de Cent amb l'objectiu de posar ordre a la seva documentació, fou iniciada per Gilabert Bruniquer (1614) i seguida per Joan Guiu (+1698) i Jeroni Brotons (1714). Si bé ja havien estat publicades per l'Ajuntament de Barcelona entre 1914 i 1916, la seva digitalització les torna més accessibles. Tot plegat fa que sigui un recurs excel·lent per aprofundir en la història de la nostra ciutat -i del conjunt del país- durant aquest període.


-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada