dimarts, 18 de juliol de 2017

18 juliol 1936: el cop d'estat que dugué a la Guerra Civil

La conspiració per derrocar el govern de la II República s'havia anat coent arran de la disconformitat de certs sectors de l'exèrcit -africanistes, conservadors i feixistes- amb la victòria democràtica de les forces del Front Popular a les eleccions del 16 de febrer. L'assassinat del polític monàrquic José Calvo Sotelo (13 juliol) per membres de la Guàrdia d'Assalt, que actuaren per venjar la mort del tinent José del Castillo a mans de pistolers d'extrema dreta, seria el casus belli que els militars colpistes esperaven per passar a l'acció.

L'Alzamiento militar comença la tarda del 17 de juliol a Melilla, abans del que els plans conspiratoris preveien, imposant-se ràpidament sobre tot el protectorat espanyol del Marroc. El 18 de juliol el general Franco es trasllada apressadament cap al Marroc des de les Canàries per encapçalar l'exèrcit revoltat. Des d'Àfrica, els militars colpistes passen a la península Ibèrica per reforçar els generals que s'han anat revoltant durant el dia. El 19 de juliol ja controlen Castella i Lleó, Balears, Còrdova i Cadis. A Barcelona, Madrid, València, Astúries, Euskadi i la meitat sud de la península, la reacció popular sufoca el cop d'estat.

Plaça Catalunya Barcelona 19 juliol 1936
Enfrontaments a la Plaça Catalunya de Barcelona durant el 19 de juliol de 1936 / Agustí Centelles
En el cas de Barcelona, la matinada del 19 de juliol bona part dels militars de la guarnició de Barcelona -uns 5.000- intentaren fer-se amb el control de la ciutat per imposar-hi el cop d'estat. Després d'intensos combats en diverses zones, foren derrotats per l'acció conjunta dels Mossos d'Esquadra, la Guàrdia d'Assalt, les milícies obreres i sindicals i, finalment, la Guàrdia Civil. A la tarda, els colpistes s'acaben rendint i el general Goded, que havia arribat apressadament de Mallorca aquell mateix dia per dirigir el cop, és detingut i conduït davant Companys, que li farà reconèixer en un discurs per ràdio el fracàs de la insurrecció a Catalunya.

Precisament, aquell mateix 19 de juliol de 1936, havia de començar-hi l'Olimpíada Popular, un esdeveniment de caràcter antifeixista programat com a alternativa als Jocs Olímpics de Berlín i que havia d'aplegar esportistes d'arreu. L'inici del conflicte armat va fer que la competició s'hagués de suspendre però molts dels atletes que s'havien desplaçat a Barcelona per participar-hi romangueren a la ciutat i s'allistaren com a voluntaris per lluitar contra el feixisme, posant així la primera pedra de les Brigades Internacionals.

Així, durant l'estiu, es configuraren dues grans zones: una sota control dels revoltats, que rebrien l'ajuda de Hitler i Mussolini, i, l'altra, lleial a la República, que acabaria trobant el suport de l'URSS i les Brigades Internacionals. Començava la cruenta Guerra Civil (1936-1939), un conflicte que estroncaria la joventut dels nostres avis, segaria la vida d'unes 500.000 persones i conclouria amb la llarga dictadura franquista.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
[EfemèridesT'ha agradat aquest article? També et pot interessar...
> "Mi libro": l'odiat manual del soldat franquista

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada