dijous, 21 de gener de 2016

"Roda el Born i canvia el món..."

Continuen les discrepàncies entorn al relat expositiu que ha de tenir el Born CC · La memòria històrica de Catalunya mereix ser conservada i difosa així com integrada en l'imaginari universal a través de Barcelona.

En la seva crònica del setge de Barcelona, el filipista sard Vicente Bacallar i Sanna relatà, amb un rigor gens menyspreable per la seva posició, les darreres hores de resistència d'aquell fatídic 11 de setembre de 1714: "Empezóse otra vez el combate, más sangriento, porque estaban unos y otros rabiosos. [...] Cargados los catalanes de esforzada muchedumbre de tropas, iban perdiendo terreno. [...] Villarroel y el cabo de los Conselleres de la ciudad juntaron los suyos y acometieron a los franceses, que se iban adelantando ordenados; ambos quedaron gravemente heridos. Entonces desmayaron los defensores, pero en todas las partes de la ciudad se mantuvo la guerra por doce continuas horas, porque todo el pueblo peleaba. [...] No se ha visto en este siglo semejante sitio, más obstinado y cruel." (Comentarios de la Guerra de España, 1725).

El relat s'entén millor amb algunes dades, com ara que els 5.500 defensors de la ciutat, formats pel que quedava de l'Exèrcit de Catalunya i la coronel·la dels gremis de Barcelona, s'enfrontaren a un immens exèrcit hispano-francès d'uns 40.000 soldats. Una altra són les 30.000 bombes que plogueren sobre la ciutat per estovar la resistència, abans de l'atac final, tot i l'aclaparadora superioritat numèrica de l'enemic. Així, un setge de 13 mesos - inèdit a l'època - només es pot explicar amb l'extraordinari paper del poble, que sostingué Barcelona implicant-se decididament en la seva defensa i esperant el miracle d'una intervenció anglesa que mai arribà. La repressió no fou menys important, doncs a més de suprimir la personalitat jurídica del Principat de Catalunya, les seves institucions i lleis, la derrota de 1714 se saldà amb milers d'execucions i l'exili d'unes 25.000 persones, que acabarien fundant una Nova Barcelona a Sèrbia. En el cas dels veïns de la Ribera, per la seva banda, foren obligats a abandonar i derruir les seves cases per a deixar un espai lliure davant de la Ciutadella borbònica que permetés una bona visibilitat de la ciutat. Paradoxalment, el fet que les construccions es cobrissin amb terra va assegurar que se'ns conservessin tal i com van quedar l'any 1716 i que avui les puguem apreciar al Born CC.

El Born Centre Cultural Tricentenari 1714
Els fonaments de les cases destruïdes al barri de La Ribera/AMS
L'efervescència política dels últims anys, que ha coincidit amb el Tricentenari de la derrota, no hauria d'enverinar la memòria del drama humà que patiren barcelonins i catalans durant la Guerra de Successió. En aquest sentit, les ruïnes del Born són el testimoni mut d'una història que ha romàs durant molt temps oblidada però que ha tingut una gran transcendència per a Catalunya i Europa. Per donar veu a les pedres, les dues sales d'exposicions expliquen la vida a la Barcelona de 1700 i el setge de la ciutat, construint així un relat de conjunt coherent. És obvi que un centre cultural no pot caure en l'auto-complaença i ha de renovar-se amb nous llenguatges i continguts, però també és cert que el Born CC funciona amb èxit (1,5 milions de visites el 2015) i que és l'únic espai expositiu que explica els fets de 1714 en profunditat, amb recursos innovadors i un context arqueològic immediat i excepcional. No cal oblidar, a més, que disposa d'un ampli programa d'activitats i força espai per realitzar-les, tan dins com fora del recinte.

L'actual consistori de Barcelona s'ha implicat en assumptes que superen el marc de la ciutat i la necessitat creixent de teixir solidaritats arreu per resoldre'ls. El principi inspirador d'aquesta política és la defensa de la dignitat humana i la idea que les ciutats seran la punta de llança dels canvis que calen fer de cara al futur. En aquesta línia, només des d'un coneixement sòlid de la nostra pròpia experiència històrica serem capaços de crear consciència i oferir les claus per solucionar els reptes que se'ns presentin. I és que la lliçó del poble de Barcelona aquell llunyà 1714 no és només una fita en la història de Catalunya sinó que exhorta uns valors de resistència davant la tirania i de sacrifici per un govern més just que meravellà els seus coetanis. Així, en la seva dimensió internacional, tant pels estats que participaren en la Guerra de Successió com pels turistes que avui el visiten, el Born pot integrar el nostre relat de memòria i resiliència - igualment important - a l'imaginari universal. "Pensa globalment, actua localment". O, dit d'una altra manera, roda el Born i canvia el món.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
[Categories] T'ha agradat aquest article? També et pot interessar...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada