dilluns, 26 de gener de 2015

Troben a Sardenya el vi més antic del Mediterrani occidental

L'equip d'arqueobotànica del Centre de Conservació de la Biodiversitat (CCB) de la Universitat de Càller ha publicat a la revista Vegetation History and Archeobotany els resultats de més de 10 anys d'estudi sobre els orígens de la viticultura a Sardenya. Fins ara s'atribuïa primer als fenicis i després als romans la introducció de la vinya al Mediterrani occidental, però la descoberta d'una varietat de cep cultivada per la civilització nuràgica pot canviar la història de l'arqueobotànica i de l'illa.

Les llavors de la revolució
La troballa s'ha realitzat a partir de l'anàlisi de més de 15000 llavors de vinya (Vitis vinifera) procedents d'un conjunt de pous excavats a la roca en l'assentament nuràgic de Sa Osa (Oristano, Sardenya). La datació pel C14 les situa entorn al 1000 aC, en el període de major desenvolupament de la civilització dels nurags. L'estudi s'ha realitzat comparant les característiques morfològiques de les varietats autòctones actuals amb les de les llavors trobades en les excavacions arqueològiques.


Vi Sardenya + Àmfora Sant'Imbenia
Raïm de la varietat cannonau (garnatxa), típic de Sardenya; dreta: Àmfora vinària nuràgica que
imita formes orientals, també coneguda com a "tipus Sant'Imbenia" (fot:
 www.SardegnaAgricultura.it)
Els resultats evidencien que a la Sardenya nuràgica existiren no només espècies de vinya salvatges sinó també domèstiques, relacionades amb les varietats de vernaccia i malvasia cultivades avui a la zona centre-occidental de l'illa. Aquesta descoberta referma la troballa fa uns anys de llavors de la varietat cannonau al jaciment de Duos Nuraghes (Borore), per a la qual les datacions són semblants. A més, es trobaren al jaciment altres materials orgànics com llavors de meló, potser també les més antigues del Mediterrani occidental (c14 = 1310-1120) o trossos de suro, element molt abundant a Sardenya però que normalment no es conserva. 

Un jaciment excepcional
L'assentament de Sa Osa se situa entre el mar i el riu Tirso, en un suau promontori sobre la planura formada per l'aportació dels sediments fluvials. En el lloc s'hi trobaren diversos pous, sitges i fosses, totes elles amb materials compresos entre el Bronze Mitjà i el Bronze Final. Malgrat la interessant troballa de les llavors, no s'han trobat estructures de pedra en l'àrea que ocuparia l'enclau, fet excepcional en el context de la civilització nuràgica. És per això que Sa Osa s'interpreta com a un assentament de caràcter productiu o estacional, format per cabanes de fusta i argila, d'un grup que habitaria un poblat a la vora. Les noves informacions que aporti l'arqueologia sobre aquest territori permetran de confirmar o afinar millor les hipòtesis.

Una viticultura autòctona
A partir de les informacions que aporta Sa Osa podem interpretar, doncs, que foren els nuràgics - i no els fenicis - els qui desenvoluparen la viticultura a l'illa, aprenent probablement dels seus contactes micènics, xipriotes i cretencs, però emprant tàxons autòctons. Per bé que tant arqueòlegs com científics hauran d'aprofundir la recerca en aquest àmbit, l'evidència d'una viticultura d'època nuràgica ve a confirmar diverses hipòtesis que es plantegen en els darrers temps. D'una banda, un major protagonisme de les societats indígenes en els intercanvis comercials del Mediterrani protohistòric. De l'altra, la importància que hauria tingut el vi de Sardenya com a producte d'exportació, tal i com defensen alguns estudiosos basant-se en la descoberta de certes ceràmiques nuràgiques - com ara les àmfores Sant'Imbenia - en contextos de fora de l'illa.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada