dilluns, 10 de novembre de 2014

4 efemèrides sobre la Catalunya medieval i la Corona d'Aragó

1) Presa de Palma
El 31 de desembre del 1229 les tropes catalanes dirigides per Jaume I el Conqueridor prenen Madina Mayûrqa (Palma) als sarraïns i assolen la ciutat. Des d'aquest punt consolidaran la seva posició a l'illa de Mallorca, que acabaran de conquerir el 1231. Repoblada amb catalans procedents sobretot de la Catalunya Vella, el Roselló i l'Empordà, on llavors s'hi parlava "salat", Mallorca s'integrà com a regne als territoris de la corona catalano-aragonesa. En commemoració d'aquests fets, que canviaren la fesomia social i política de l'illa, la ciutat de Palma celebra cada 31 de desembre la Festa de l'Estendard. La imatge que adjuntem és d'un plafó del mural que representa la conquesta, realitzat entorn al 1285-1290 i descobert el 1961 al Palau Aguilar de Barcelona, des d'on fou traslladat al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Pintures murals que representen la conquesta de Mallorca/Museu Nacional d'Art de Catalunya
2) Conquesta de València
Un 9 d'octubre de 1238 Jaume I feia la seva entrada triomfal a València. La conquesta es produïa en un context d'expansió cap al sud dels regnes cristians peninsulars i d'afebliment del poder musulmà arran de la batalla de Las Navas de Tolosa (1212). En el cas de la corona catalano-aragonesa, la presa de Mallorca (1229) i l'avenç del noble aragonès Blasco I d'Alagón, que s'havia apoderat de Morella (1232), esperonen al jove rei Jaume a prosseguir amb la guerra contra la taifa de Balansiya. Així, la subjugació de la ciutat de València consolidava les seves posicions i la seva autoritat, discutida fins llavors per una part de la noblesa. El nou domini cristià s'estengué fins al Xúquer i constituí el nucli original del Regne de València (1239), al qual se li agregarien posteriorment els territoris al nord de Biar (1245) així com Oriola i Alacant (1304). Com a conseqüència de la conquesta, el territori es repartí entre la noblesa militar catalano-aragonesa i els nous pobladors cristians, procedents majoritàriament de Catalunya i Aragó i establerts sobretot a les comarques septentrionals i litorals. Per la seva banda, la població musulmana fou desallotjada de les ciutats i confinada a les valls de l'interior, on seguí sent majoritària durant tota l'Edat Mitjana. En motiu d'aquests fets el 9 d'octubre és la Diada oficial del País Valencià.



Retaule del Centenar de la Ploma de Marçal de Sax que representa la Batalla de El Puig.
(Victoria and Albert Museum de Londres)/wikipedia
3) Vespres Sicilianes
El 30 de març de 1282 esclatà, al vespre del dia de Pasqua, un aixecament popular contra la dominació del rei francès Carles I d'Anjou, que havia pres Sicília (1266) als Hohenstaufen amb el suport del papa Climent IV. Com que el rei de la Corona d'Aragó Pere el Gran era casat amb Constança, filla del destronat rei Manfred de Sicília, i que molts dels sicilians que li eren lleials - com Roger de Llúria - s'havien refugiat a la cort barcelonina, els revoltats reclamaren la seva ajuda. Així, el rei catalano-aragonès arribà a Trapani el 30 d'agost, aixecà el setge de Messina i entrà a Palerm, la capital del regne, el 4 de setembre. Després, a més de consolidar les seves posicions i derrotar la flota angevina, prengué les illes de Malta i Gozzo. En conseqüència, el regne de Sicília quedà en mans d'una dinastia de reis catalano-aragonesos pròpia però vinculada al Casal de Barcelona en la persona de Jaume, fill de Pere el Gran. En els següents segles l'illa seguí patint les convulsions de la política mediterrània si bé sempre associada a la Corona d'Aragó, a la que va quedar unida de forma indissoluble el 1460.

Les Vespres Sicilianes
"Les Vespres Sicilianes" d'Erulo Eroli (1890)
4) Batalla del Cefís
El 13 (o 15) de març de 1311 els almogàvers de la Companyia Catalana s'enfrontaren en batalla a les tropes del duc d'Atenes Gualtier V de Brienne, qui els havia llicenciat sense pagar-los els serveis. Els almogàvers havien decidit de tancar-se entre el llac Copais i el riu Cefís i negaren la zona per a dificultar l'avenç de l'exèrcit enemic, molt superior en nombre. El vespre abans de la contesa, 500 soldats catalans que seguien a les ordres del duc franc demanaren de poder passar a la Companyia, disposats a morir abans que enfrontar-se als seus antics companys; Gualtier, confiat de la seva superioritat, acceptà. L'endemà, el duc d'Atenes i tots els seus cavallers s'abraonaren sobre la Companyia però quedaren empantanegats i foren massacrats un a un pels almogàvers. Aquesta sonada victòria obrí les portes del ducat d'Atenes (1312), que fou ofert a la dinastia catalano-aragonesa dels reis de Sicília. Poc després també era conquerit el ducat de Neopàtria (1319). Ambdós territoris foren integrats a la corona d'Aragó el 1380 però caigueren poc més tard en mans dels florentins (1388-89).
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada