dimarts, 11 de novembre de 2014

3 efemèrides sobre la Catalunya contemporània

1) Mancomunitat de Catalunya
El 6 d'abril de 1914 naixia el primer organisme d'autogovern de la nostra història contemporània, la Mancomunitat de Catalunya, fruit de la unió administrativa de les quatre diputacions catalanes (Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida). Malgrat la creixent conflictivitat social i la inestabilitat política d'inicis de segle, la Mancomunitat modernitzarà el país, el proveirà d'importants infraestructures (carreteres, ferrocarril, telèfon) i serveis públics (escoles, biblioteques, assistència social, servei meteorològic) i promourà les ciències, les arts, el patrimoni i la normativització del català. El seu primer president fou l'advocat i periodista Enric Prat de la Riba (1914-1917), qui pretenia dotar a Catalunya d'un "cos d'Estat" a través d'aquesta institució. Amb el cop d'estat de Miguel Primo de Rivera i la instauració de la dictadura militar (1923), conservadora i anticatalanista, el règim col·loca un candidat afí per presidir la Mancomunitat i, poc després, l'acaba dissolent (1925).

2) Proclamació de la 2a República
Un 14 d'abril de 1931, dos dies després de la victòria dels republicans a les eleccions municipals, es proclama la 2a República. Entre l'eufòria, els rumors i el desconcert per la nova situació que s'obria, la primera ciutat que hissa la bandera tricolor és Eibar. Al migdia, Lluís Companys surt al balcó de l'Ajuntament de Barcelona i també proclama la República. Poc després, Francesc Macià entra al palau de la Generalitat, llavors seu de la Diputació de Barcelona, i proclama la República Catalana com a estat integrant d'una confederació de pobles ibèrics. Al vespre, el rei Alfons XIII, preocupat per la seva seguretat, marxa cap a Cartagena per abandonar el país. Es constitueix llavors un govern provisional republicà a Madrid que envia tres representants per a que forcin Macià a retirar la República Catalana. Contrariat, Macià hi acaba accedint el 17 d'abril a canvi de la constitució d'un nou poder autònom a Catalunya, denominat Generalitat, i un estatut d'autonomia per a Catalunya; com digué més tard, aquell fou el dia més trist de la seva vida. Malgrat haver aconseguit per primer cop la tan desitjada autonomia, els anys següents esvaïren les esperances dipositades en una República federal.

14 d'abril de 1931 a la plaça Sant Jaume/Josep Maria de Segarra (wikimedia)

3) Afusellament de Lluís Companys
Un 15 d'octubre de 1940 el president de la Generalitat, Lluís Companys, era afusellat pel franquisme. Exiliat a França des del febrer de 1939, s'havia quedat a la seva casa de La Baule-des-Pins (Bretanya) tot i saber que estava en perill ja que volia trobar el seu fill Lluiset, que tenia una greu malaltia mental i del que se n'havia perdut el contacte arran de la invasió nazi. El 13 d'agost de 1940 Companys fou detingut per la Wehrmacht i, a través de l'agent Pedro Urraca, entregat a les autoritats franquistes, que l'empresonaren als calabossos de la Direcció General de Seguretat de l'Estat, a Madrid; allí fou torturat, vexat i interrogat. El 3 d'octubre fou enviat a la presó del castell de Montjuïc, on se'l mantingué incomunicat. Acusat de rebel·lió militar i d'actuar contra el Movimiento, Companys fou condemnat a mort en un consell de guerra sumaríssim sense garanties processals que se celebrà el 14 d'octubre. Aquella nit, Companys es retrobà per últim cop amb les seves germanes, combregà i escrigué les seves darreres cartes. L'endemà, a les 6:20 del matí, fou conduït al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc, s'acomiadà dels seus acompanyants i es descalçà per morir trepitjant terra catalana. A les 6:30 caigué sota les bales cridant "Per Catalunya!". Companys fou enterrat al nínxol que la família tenia al cementiri de Montjuïc, on és recordat cada any. Es tracta de l'únic president escollit democràticament a Europa executat pel feixisme. Alemanya i França han demanat perdó per haver col·laborat en la detenció i deportació del president català però encara avui la justícia espanyola es nega a declarar nul el seu judici. En motiu d'aquesta efemèride el govern de la Generalitat ha declarat el 15 d'octubre com a Dia Nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i de la repressió franquista.
L'última fotografia de Companys, poc abans de ser afusellat al castell de Montjuïc
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------[Efemèrides] Post en construcció: poc a poc anirem afegint-ne de noves... També et pot interessar:
> "Mi libro": l'odiat manual del soldat franquista
> El Retrobament amb l'Alguer (1960): imatges inèdites i relats personals 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada