dilluns, 10 de novembre de 2014

3 efemèrides sobre Barcelona

1) Revolta de les Quintes
El 4 d'abril de 1870 esclatà un aixecament popular contra les quintes a diversos municipis del pla de Barcelona. En el context del Sexenni Democràtic (1868-1874) les classes populars barcelonines s'havien començat a organitzar i s'identificaven amb els plantejaments federalistes, republicans i internacionalistes. Per això, la notícia del restabliment del sistema de quintes per reclutar els joves i enviar-los a les guerres que Espanya lliurava a les colònies va provocar la revolta. En assabentar-se els veïns de Gràcia que l'exèrcit es dirigia cap al seu poble, improvisaren barricades i cridaren a la resistència armada fent repicar la campana "Marieta" de la plaça d'Orient (avui, plaça de la Vila). A Sants, l'exèrcit entrà pels carrers sota una pluja de pedres i tests. En conjunt, el bombardeig i els enfrontaments causaren una quarantena de morts i el saqueig de nombroses cases; a banda, els veïns destruïren molta documentació per evitar el reclutament. El 9 d'abril l'exèrcit ja havia pres el control i aplicà les quintes sense el padró. Tot i així, la revolta romangué en l'imaginari barceloní i donà nom al setmanari republicà "La Campana de Gràcia". Des del 2007 se'n fa una representació teatralitzada a Gràcia.

Revolta de les Quintes gravat
Crema de documentació a la plaça d'Orient (Gràcia) duranta la revolta de les Quintes
2) Decret d'agregacions
Un 20 d'abril de 1897 s'aprova el reial decret d'agregació pel que s'autoritzava a Barcelona a annexionar-se les viles de Gràcia i Sants així com els municipis de Sant Martí de Provençals, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles i les Corts. Tot i generar resistències, la decisió permeté a Barcelona triplicar la seva superfície, créixer en població i consolidar el pla Cerdà, que s'havia vist obstaculitzat per aquestes poblacions. Si bé el catalanisme conservador era favorable a l'agregació per engrandir la capital de Catalunya, el catalanisme progressista i els sectors republicans i federalistes es decantaven per l'autonomia dels pobles del pla. Pel que fa als partits dinàstics d'àmbit espanyol, els conservadors s'oposaven a l'agregació mentre que els liberals hi estaven més oberts. En el delicat context de la guerra de Cuba s'acabà desbloquejant la situació quan l'agregació fou acceptada pel govern espanyol a canvi del pagament dels consums que es demanaven amb urgència a l'Ajuntament de Barcelona. Posteriorment també s'annexionarien a Barcelona els municipis d'Horta (1904) i Sarrià (1921).

L'Eixample de Barcelona tocant a Gràcia/Wikimedia
3) Compra del Floquet de Neu
Un 5 d'octubre de 1966 el primatòleg Jordi Sabater Pi comprà, per l'equivalent a unes 20.000 pessetes, un petit goril·la albí al qual anomenà "Floquet de Neu". L'hi vengué Benito Manié, un granger d'ètnia Fang que, en abatre un grup de goril·les a la regió de Rio Muni (Guinea Equatorial), trobà el Floquet abraçat al cos mort de la seva mare. Sabater era llavors el responsable del Centre d'Ikunde, fundat el 1959 per l'Ajuntament de Barcelona amb l'objectiu de proveir el zoo de la ciutat amb els animals que es capturessin a la colònia espanyola. El petit goril·la albí fou portat a Barcelona, on fou rebut amb tots els honors per l'alcalde Porcioles. Gràcies a la seva excepcionalitat, acabà esdevenint amb els anys una icona viva, estimada pels barcelonins i admirada pels turistes d'arreu del món que el passaven a veure. Tot i els intents d'aconseguir reproduir els seus gens albins, els 22 descendents del Floquet de Neu han heretat el pelatge negre propi de la seva espècie. L'any 2003, amb uns 39 anys i molt malalt per les greus problemàtiques associades a l'albinisme, el popular goril·la blanc fou eutanasiat, provocant gran tristesa.


El Floquet de Neu al zoo de Barcelona/wikipedia
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
[Efemèrides] Post en construcció: poc a poc anirem afegint-ne de noves...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada