dilluns, 10 de novembre de 2014

3 efemèrides per classificar

1) Colom "descobreix" Amèrica
Un 12 d'octubre de 1492 Cristòfor Colom arribava a l'illa Guanahani (San Salvador, Bahames) creient que es tractava de "les Índies", terme amb el que fins llavors es designava els territoris que es corresponen al subcontinent indi i el sud-est asiàtic. Després del seu primer viatge, Colom exercí com a governador de l'Espanyola (avui Haití/República Dominicana), moment en el qual fou acusat de tirania i incompetència i detingut. Fou a partir d'aquell primer domini a les Antilles que es desenvolupà la conquesta, colonització i evangelització del centre i sud d'Amèrica, procés que va posar fi a imperis com l'asteca o l'inca i que va comportar la subjugació de les poblacions existents així com una explotació intensa i continuada dels indígenes i dels recursos del continent. Per bé que no fou fins els viatges de Colom que Amèrica entrà en els mapamundis europeus, el primer contacte conegut amb terres americanes el realitzà el víking Leif Erikson, qui, a través d'Islàndia i Groenlàndia, aconseguí establir un efímer assentament a Vinland (Canadà); alguns estudiosos sostenen que els baleners bascos que caçaven al mar del Nord també hi podrien haver arribat puntualment al s.XIV. En motiu de la "descoberta d'Amèrica" per Colom i els Reis Catòlics, a l'estat espanyol se celebra el Dia de la Hispanitat. Per contra, després d'anys de polèmiques, països com Venezuela i Nicaragua han decidit commemorar en aquesta efemèride la resistència indígena.



2) El repartiment d'Àfrica
Un 15 de novembre de 1884 comença la conferència internacional de Berlín, una negociació entre els països europeus per acordar el repartiment dels territoris africans. El tractat resultant estipulava un seguit de condicions per a l'expansió colonial a l'Àfrica, com el principi del poder efectiu a l'hora d'establir una colònia i la seva notificació a la resta de signants de l'acord, la delimitació de fronteres i àrees d'influència o la lliure circulació pels rius Congo i Níger. A més, va confirmar l'Estat Lliure del Congo com a una possessió privada del rei Leopold II de Bèlgica, que hi aplicà una política de terror. A partir d'aquest moment, les potències colonials ampliaran encara més els seus dominis, fent-se en poques dècades amb la pràctica totalitat del continent. França prendrà tot l'oest de l'Àfrica, des del Magrib fins la línia equatorial, mentre Gran Bretanya s'expandeix des del Nil fins als Grans Llacs i el sud. Així, la creixent competència pels territoris i els recursos econòmics provocarà tensions cada cop més greus entre els estats europeus. L'únic país africà que mantindrà la seva independència durant aquest període és Etiòpia, que acaba caient en mans italianes el 1935. La colonització de finals del s.XIX desmembrarà els sistemes socioeconòmics de les societats africanes, ja afeblides per l'esclavatge, i depredarà els recursos dels seus territoris. A més, difondrà la religió cristiana i la llengua dels respectius dominadors entre la població. No serà fins als anys 1960' que la majoria de colònies s'independitzin de les seves metròpolis, a les que, en molts casos, seguiran lligades econòmicament.


El Camerun alemany per Rudolf Hellgrewe (1908)/wikipedia
3) Exili del Dalai Lama
El 17 de març de 1959 el 14è Dalai Lama tibetà, Tenzin Gyatso, emprenia el camí de l'exili cap a l'Índia fugint del Tibet. Un any abans de la seva coronació (1950) el país havia estat envaït per la República Popular de la Xina, que des de feia temps maldava per fer-se amb el control del territori. Després de moltes negociacions, l'esclat de diverses revoltes camperoles tibetanes atià la repressió militar xinesa i el Dalai Lama hagué de marxar per no posar en perill la seva vida. Des de llavors, el Tibet ha hagut de patir la destrucció de milers de monestirs budistes i l'assassinat d'alguns monjos durant la Revolució Cultural (1966), la desaparició amb 6 anys de l'11è Pantxen Lama (1995), la prohibició de la bandera nacional i de les imatges del Dalai Lama, la imposició de l'escola xinesa, l'establiment de milions de xinesos al país amb l'arribada del ferrocarril a Lhasa (2006) i la militarització de la capital tibetana des del 2008. En aquestes condicions, cremar-se a l'estil bonze ha esdevingut una protesta molt freqüent entre els tibetans. Actualment, el Dalai Lama i el govern tibetà a l'exili intenten apaivagar la tensió per evitar més patiment i negociar l'autonomia amb la Xina.

Palau de Potala Lhasa
El palau de Potala, a Lhasa, fou la residència del Dalai Lama fins a l'exili/wikimedia
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
[Efemèrides] Post en construcció: poc a poc anirem afegint noves efemèrides...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada